Publicado el

Convocatòria «Ciutat del cel: relats de la Barcelona aèria»

Obrim convocatòria per a la nova antologia «Ciutat del cel: relats de la Barcelona aèria».

Aquest volum segueix la sèrie de llibres amb els quals la nostra editorial vol explorar la relació entre narracions i el teixit urbà de Barcelona. Després de la bona acollida del primer volum, dedicat a ucronies relacionades a projectes arquitectònics que mai s’havien dut a terme, i la boníssima acollida del segon volum dedicat a la Barcelona subterrània, (Ciutat Soterrada, Premi Ictineu 2025 com a millor antologia fantàstica en català), aquesta tercera entrega vol centrar-se als espais relacionats amb la Barcelona aèria. Si els espais subterranis funcionen com a òrgans interns (i per tant vitals) de la ciutat, la part aèria suggereix la seva declaració d’intencions, la seva ambició, el control de la ciutat sobre el “seu” territori a nivell macroscòpic, les seves relacions amb la natura, la tecnologia, l’economia, etc.

Busquem relats, amb una extensió d’entre 4000 i 12000 paraules, ambientats o inspirats pels següents espais:

  • Aeroport Prat.
  • Telefèric del Port/ de Montjuïc.
  • Parc d’atraccions del Tibidabo.
  • Gratacels de Barcelona.
  • Castell de Montjuïc.
  • Drons (possibilitats d’ús dins de l’espai urbà).
  • Torre de telecomunicacions de Collserola.
  • Torre Calatrava.
  • El ‘Graf Zeppelin’, el primer Zepelí que va travessar Barcelona el 1929.
  • Vincenzo Lunardi (1802), primer home a sobrevolar la ciutat (sense gaire èxit) amb un globus aerostàtic.
  • Altres propostes…

Com sempre, els relats han de ser de gènere no realista.

El termini pel lliurament dels relats serà el 30 de setembre del 2025, només per correu electrònic a aquesta direcció: redaccion@sfabula.com

Per questions de temps i organització només ens posarem en contacte amb les autores i autors dels relats escollits.

Publicado el

Convocatòria: La Ciutat Invisible 2

Obrim convocatòria per al segon volum de la Ciutat Invisible.

Després de la bona acollida de La ciutat invisible, continuem explorant la relació entre la literatura i el teixit urbà de Barcelona, però aquest cop ens centrem en els espais subterranis (o soterrats) com són les estacions de metro, les xarxes de clavegueram, els refugis, les restes arqueològiques, etc.

Materialment, els espais subterranis funcionen com a òrgans interns de la ciutat, els que en permeten i regulen el funcionament i fan de sistema circulatori, pensem en les xarxes de metro, d’aigua, dels cables elèctrics, de comunicació, etc.
En el vessant simbòlic, la part soterrada d’una ciutat remet a la part soterrada de nosaltres mateixos, al nostre inconscient, al nostre cantó més fosc, a les pors, als somnis i malsons o als desitjos.
Amb aquests relats volem crear interconnexions originals entre tots aquests aspectes i explorar gèneres narratius no mimètics, com són el fantàstic, la ciència-ficció, el terror, el realisme màgic, les ucronies, etc.

Busquem relats, amb una extensió d’entre 4000 i 12000 paraules, ambientats o inspirats pels següents espais:

  1. Xarxes de clavegueram i dipòsits de regulació d’aigües pluvials
  2. Refugis de guerra (per exemple, els de la plaça del Diamant, el Refugi 307 MUHBA, etc.)
  3. Restes arqueològiques del Born
  4. Avinguda de la Llum i el seu cinema
  5. Estacions abandonades i «fantasma» del metro (p.ex. Gaudí, Correus, etc.)
  6. Els soterranis del Palau Güell
  7. L’antiga xarxa hidràulica barcelonina descrita en el Llibre de les Fonts de Francesc Socies (segle XVII)
  8. El túnel de la muntanya russa al ja desaparegut Casino de l’Arrebassada

El termini pel lliurament dels relats serà el 30 de juny del 2023, només per correu electrònic a aquesta direcció: redaccion@sfabula.com
Els relats escollits rebran una contribució mínima de drets d’autor de 40 €.

Publicado el

La Academia femenina y El Convento del placer

Reunimos en este volumen dos obras escritas por Margaret Lucas Cavendish, que hacen parte del género definido closet drama, o «teatro para leer», traducidas al castellano por Maria Antònia Martí Escayol, ya traductora de El mundo resplandeciente (Siruela, 2017).

La Academia femenina y El Convento del placer fueron publicadas en 1662 y 1668 respectivamente y en ambas obras, la autora crea espacios reservados exclusivamente a comunidades femeninas. Mientras la Academia recibe damas nobles que desean educarse, el Convento es para devotas de la naturaleza entregadas a los placeres del cuerpo y de la mente. En estos lugares, las mujeres desarrollan actividades profesionales, no cumplen con las convenciones del espacio del que se apartan, ni contraen matrimonio, ni se reproducen, y pueden libremente hablar, debatir y expresar sus deseos.

Aquí, Margaret Lucas Cavendish desafía aquellas ideas que consideran el modelo heterosexual/patriarcal como el natural y las que conciben a las mujeres como seres ignorantes y reproductores por naturaleza. En estos textos los personajes son obligados a explorar nuevos espacios y, a partir de la deconstrucción de la noción de mujer que se tenía en la Inglaterra del XVII, se trastoca todo un modelo para proponer uno de nuevo. De este modo, se elabora un tipo de literatura comprometida, que tiene la voluntad de transformar la sociedad dotándola de nuevos patrones estéticos y éticos. La propuesta obliga a quien lee a redefinir conceptos relacionados con la filosofía, la ciencia, la naturaleza, el poder, la comunicación y el género, a mirar desde un punto de vista alternativo y a cuestionarlo absolutamente todo; por esta razón afirmamos aquí que leer a Margaret Lucas es un acto revolucionario!


Margaret Lucas Cavendish
(1623-1673) fue escritora, filósofa y científica. Entre sus obras destacan Poems and Fancies (1653), Worlds Olio (1655), Philosophical and Physical Opinions (1656), Philosophical Letters (1664), Observations Upon Experimental Philosophy (1666), The Description of a New World, Called the Blazing World (1666) y Grounds of Natural Philosophy (1668). En sus textos la autora imbrica la filosofía con la ciencia y lo social con lo político y lo literario.

Maria Antònia Martí Escayol
es historiadora, escritora, traductora y profesora en la Universidad Autónoma de Barcelona. Sus principales líneas de investigación son la historia ambiental y la historia de la ciencia en contextos modernos europeos y asiáticos. Es miembro de la Margaret Cavendish Society y se ha especializado en el pensamiento de Margaret Cavendish, de quien ha traducido El Mundo resplandeciente (Siruela, 2017) y “Els esperits viatgers” (Paper de vidre, 2019).

Publicado el

La «Ciutat Invisible» al Born CCM i a El Literal

Born CCM

Aquest dijous 12 de maig a les 18.30 presentem La Ciutat Invisible al Centre de Cultura i Memòria del Born, amb Sara Beltrame, Daniele Porretta, Inés Macpherson, Albert Franquesa i Ramon Faura.

L’acte és d’accés lliure i gratuït, encara que es pugui fer reserva aquí.

hotel attraccion
Joan Matamala i Flotats, Anteproyecto de edificio Hotel Atraccion

Cicle Perifèriques i El Literal

El dia 21 de maig a les 18.00 serem a l’Ateneu l’Harmonia, amb el Cicle Perifèriques dins la programació del Literal. Fira del llibre radical, parlant de Cinema, Literatura i Ciutats.

Tota la informaciò aquí.

cicle perifèriques
Publicado el

Presentació «La Ciutat Invisible» a la llibreria de «La Capell»

El tour de La Ciutat Invisible prossegueix a la llibreria de «La Capell», dimecres 6 d’abril, a les 18.30, amb la participació de Raul Ciannella, Daniele Porretta, Martín Garber, Enrich Llorach i Maria Antònia Martí Escayol. L’acte serà enregistrat i retrasmès per TVCapell.

També podreu seguir la presentació en directe al Instagram de «La Capell»

Publicado el

«Branques en flor». Lluis Llort ressenya La ciutat invisible al Punt Avui (18 gener 2022).

El teixit editorial continua creixent amb nous segells, la majoria de petit format i, curiosament, alguns coincidint en el gènere fantàstic i publicant reculls de relats sobre una Barcelona imaginada.

Sfabula ha debutat amb el recull de contes La ciutat invisible. Vuit relats ucrònics barcelonins. L’editorial parteix del que va ser la revista semestral Mamut (2014-2018), dedicada a la cultura, en general, de la ciència-ficció, la fantasia i el terror.

Abans de parlar del llibre cal destacar algunes particularitats de l’editorial, amb seu a Barcelona. L’editor és Raul Ciannella però, per a aquest llibre, ha comptat amb l’ajut de Daniele Comberati i Daniele Porretta. Són italians però el llibre està publicat només en català. Provenen del món de la literatura i l’edició, tot i que tenen formació en arts escèniques i direcció cinematogràfica (Ciannella) i arquitectura (Porretta).

Aquest darrer element guanya un sentit especial perquè La ciutat invisible està molt relacionada amb l’arquitectura i l’urbanisme. La idea es basa en projectes que mai es van arribar a dur a terme a Barcelona per diferents motius. “Proposem vuit Barcelones possibles. Com seria la ciutat si el zoològic de la Ciutadella s’hagués traslladat al Park Güell?; i si Gaudí hagués dissenyat el moll?; i si un gran viaducte la travessés des del Tibidabo fins a Montjuïc?”, planteja Ciannella.

El tres projectes que cita, i molts d’altres, realment van existir i els editors van apostar per vuit autors per recrear-ne alguns de manera lliure.

Els autors són Sara Beltrame (guionista i narradora), David Caralt (arquitecte i articulista), Albert Franquesa (narrador i professor de secundària i batxillerat), Melian Du Lac (novel·lista), Enric Llorach (arquitecte), Inés Macpherson (narradora, editora, correctora, lectora i redactora), Maria Antònia Martí Escayol (doctora en història i narradora especialitzada en ciència-ficció, solarpunk i terror) i David Pierre (corrector i autor de textos de fantasia). A més hi ha una introducció dels editors i un postfaci de la científica i escriptora Carme Torras.

“Les vuit històries d’aquest volum, ucronies que reescriuen el passat, el present i el futur de Barcelona i que obliguen a reflexionar sobre la idiosincràsia i les contradiccions de la ciutat actual, han estat escrites durant un període que ja podem definir com a històric: una pandèmia”, explica Ciannella. Afegeix que el títol està inspirat en una obra d’Italo Calvino, que afirmava que “els futurs no realitzats són només branques del passat: branques seques”. Aquest recull de relats vol revitalitzar aquestes branques seques i fer-les florir.

Macpherson imagina una Barcelona convertida en un aparador gegantí adreçat als turistes; Franquesa convida a visitar l’hotel Attraccion, dissenyat per Gaudí, que es podria haver construït a Nova York; també relacionat amb projectes de Gaudí són els relats de Llorach –sobre un Park Güell molt diferent al que coneixem–, Du Lac i Pierre, sobre un projecte de moll, del que mostren racons i meravelles i, també, convertit en una fortalesa en una Barcelona distòpica, respectivament.

Beltrame desenvolupa una metàfora de la ciutat com a llibre a través d’un gegantí viaducte –que es pot veure a la il·lustració que acompanya aquest text–; Martí ofereix una mirada posthumana i ecoambiental basant-se en el tema del zoològic, i Caralt recrea la nau lluminosa dissenyada pel visionari Carles Buïgas. Vuit escenes d’una ciutat alternativa plena de racons estimulants, tot i que siguin imaginats.

Lluis Llort, «Branques en flor» en el Punt Avui, 18 gener 2022.

Publicado el

La fantasia, en vers o en prosa… segon Margaret Cavendish

La fantasía, en verso o en prosa, es como un niño en el vientre de la madre, que vive solo mientras esté en movimiento; pero, si ese movimiento innato cesa, se muere. Así la fantasía, cuando se concibe y se aviva en el cerebro, si no se convierte en seguida en escritura, se muere; y una vez que esas palabras se han perdido, ya no se pueden volver a escribir, así como un niño no puede volver al vientre y ser tal y como era.
Margaret Cavendish (1655)

La fantasia, en vers o en prosa, és com un nen al ventre de la mare, que només viu si està en moviment; però quan s’acaba el moviment innat, es mor. De la mateixa manera, la fantasia, quan es concep i s’aviva dins del cervell, si no es posa sobre el paper, mor; i si el que s’ha escrit es perd, no es pot tornar a escriure; com tampoc un nen pot tornar al ventre i ser tal com era.
Margaret Cavendish (1655)

Fancy in Verse or Prose, is like a Child in the Womb, which only lives whilst it is in motion; but when once the innate motion ceases, it is dead: So Fancy, when once it is conceived and quickned in the Brain, if it be not brought forth and put into Writing, it dyes; and if those Writings be once lost, they cannot be writ again; no more than a Child can go into the Womb, and be as it was.
Margaret Cavendish (1655)