«No hi ha cap ésser humà que més disposat a sacrificar temps i passió per un altre ésser humà. Por què estimar un estrany quan em puc estimar a mi mateix?».
Descobrir noves autores de gènere fantàstic sempre és un plaer, i si afegim que es tracta d’una antologia (que m’encanten) amb una coberta espectacular doncs era impossible que no em cridara l’atenció.
En aquesta col·lecció de set relats l’autora desplega un estil de ciència-ficció únic i molt particular. Hi tenim des d’espills intel·ligents fins a reinterpretacions de Rebeca de Daphne Du Maurier, passant per estranys híbrids, compravenda d’habilitats o habitants de xicotetes illes en un món quasi submergit.
La narració de Clelia Farris combina elements de la ciència-ficció amb un desenvolupament de la trama més proper al surrealisme o l’absurd d’allò que solem trobar dins del gènere. En alguns relats fins i tot la línia entre ciència i fantasia es desdibuixa i ambdues coexisteixen en una espècie de realisme màgic que de vegades et fa preguntar, «però, què acabe de llegir?», alhora que també es deixa veure la influència de certs clàssics.
Ens trobem davant d’ambientacions de futurs no massa llunyans, turbocapitalistes i superficials en la majoria de casos, on les persones subsisteixen com poden gràcies a capacitats curioses com la modificació de records o la sutura de parts corporals.
A més d’estos components propis del biopunk, també hi ha un substrat social que situa a l’individu front a una societat de pressions estètiques, precarietat laboral o aïllament. Qüestions com l’ús dels avanços tecnològics, l’ètica científica o l’explotació dels recursos planegen sobre aquests relats amb distinta forma però mateix fons. No obstant, sempre hi ha present aquest regust d’esperança propi del hopepunk que ens fa pensar que pot ser les coses poden millorar si no perdem el que ens fa ser nosaltres mateixos i ens rebel·lem contra el sistema.
✨️ Els meus relats preferits:
▪︎ Cirurgia creativa
▪︎ Un dia per recordar
▪︎ La consistència de les idees
