El teixit editorial continua creixent amb nous segells, la majoria de petit format i, curiosament, alguns coincidint en el gènere fantàstic i publicant reculls de relats sobre una Barcelona imaginada.
Sfabula ha debutat amb el recull de contes La ciutat invisible. Vuit relats ucrònics barcelonins. L’editorial parteix del que va ser la revista semestral Mamut (2014-2018), dedicada a la cultura, en general, de la ciència-ficció, la fantasia i el terror.
Abans de parlar del llibre cal destacar algunes particularitats de l’editorial, amb seu a Barcelona. L’editor és Raul Ciannella però, per a aquest llibre, ha comptat amb l’ajut de Daniele Comberati i Daniele Porretta. Són italians però el llibre està publicat només en català. Provenen del món de la literatura i l’edició, tot i que tenen formació en arts escèniques i direcció cinematogràfica (Ciannella) i arquitectura (Porretta).
Aquest darrer element guanya un sentit especial perquè La ciutat invisible està molt relacionada amb l’arquitectura i l’urbanisme. La idea es basa en projectes que mai es van arribar a dur a terme a Barcelona per diferents motius. “Proposem vuit Barcelones possibles. Com seria la ciutat si el zoològic de la Ciutadella s’hagués traslladat al Park Güell?; i si Gaudí hagués dissenyat el moll?; i si un gran viaducte la travessés des del Tibidabo fins a Montjuïc?”, planteja Ciannella.
El tres projectes que cita, i molts d’altres, realment van existir i els editors van apostar per vuit autors per recrear-ne alguns de manera lliure.
Els autors són Sara Beltrame (guionista i narradora), David Caralt (arquitecte i articulista), Albert Franquesa (narrador i professor de secundària i batxillerat), Melian Du Lac (novel·lista), Enric Llorach (arquitecte), Inés Macpherson (narradora, editora, correctora, lectora i redactora), Maria Antònia Martí Escayol (doctora en història i narradora especialitzada en ciència-ficció, solarpunk i terror) i David Pierre (corrector i autor de textos de fantasia). A més hi ha una introducció dels editors i un postfaci de la científica i escriptora Carme Torras.
“Les vuit històries d’aquest volum, ucronies que reescriuen el passat, el present i el futur de Barcelona i que obliguen a reflexionar sobre la idiosincràsia i les contradiccions de la ciutat actual, han estat escrites durant un període que ja podem definir com a històric: una pandèmia”, explica Ciannella. Afegeix que el títol està inspirat en una obra d’Italo Calvino, que afirmava que “els futurs no realitzats són només branques del passat: branques seques”. Aquest recull de relats vol revitalitzar aquestes branques seques i fer-les florir.
Macpherson imagina una Barcelona convertida en un aparador gegantí adreçat als turistes; Franquesa convida a visitar l’hotel Attraccion, dissenyat per Gaudí, que es podria haver construït a Nova York; també relacionat amb projectes de Gaudí són els relats de Llorach –sobre un Park Güell molt diferent al que coneixem–, Du Lac i Pierre, sobre un projecte de moll, del que mostren racons i meravelles i, també, convertit en una fortalesa en una Barcelona distòpica, respectivament.
Beltrame desenvolupa una metàfora de la ciutat com a llibre a través d’un gegantí viaducte –que es pot veure a la il·lustració que acompanya aquest text–; Martí ofereix una mirada posthumana i ecoambiental basant-se en el tema del zoològic, i Caralt recrea la nau lluminosa dissenyada pel visionari Carles Buïgas. Vuit escenes d’una ciutat alternativa plena de racons estimulants, tot i que siguin imaginats.
Lluis Llort, «Branques en flor» en el Punt Avui, 18 gener 2022.
