Ciutat soterrada és una cartografia dels budells de Barcelona. Cada un dels set relats que el composen ens fa baixar cap a espais que, tot i ser físicament reals, acaben revelant-se simbòlics, íntims i, a estones, ferotges. Els espais subterranis són òrgans interns, símbols del que amaguem, del que volem oblidar o preservar. Cada autor/a s’enfronta a un lloc concret del subsòl barceloní —la muntanya russa de la Rabassada, l’Avinguda de la Llum, el Palau Güell, refugis de guerra, estacions fantasmes…— i en fa emergir una història.
Una història com la de la família Aubert i Laura, la primera descendent que es va atrevir a dessafiar l’herència familiar. O la del persa que va ajudar Gaudí a dissenyar el Palau Güell. També l’última aventura de Josep M. Planes i el seu botxí. El rerefons apocalíptic d’algunes peces no fa més que reforçar aquesta sensació que, al subsòl, el temps s’hi condensa: hi conviuen passat, present i futurs possibles.
Llegir aquest llibre ha estat, per a mi, com tornar a caminar per llocs coneguts amb una mirada nova. Una mirada que busca fissures, que escolta el ressò del que hi ha sota, que es deixa sorprendre per la capacitat d’aquestes històries de fer-nos pensar en la ciutat —i en nosaltres mateixes— des d’una altra perspectiva. Entre refugis antiaeris, túnels fantasmes i restes d’oci decadent, es desplega una Barcelona fragmentada, viva, contradictòria. Una ciutat que es resisteix a quedar-se en la superfície. Una manera de fer literatura des del territori, sense renunciar a la fantasia.
—Páginas adulteradas
