Identitat i Manipulació en La Consistència de les Idees

La consistència de les idees, de Clelia Farris
Traducció: Eudald Martínez Gavagnin
Introducció: Daniele Comberiati
Il·lustracions: Elisa Ancori @elisaancori
SFabula @sfabula_editorial


Què passa quan el gust, el record, l’estètica o fins i tot el tacte es poden manipular quirúrgicament? Quin és el preu de la bellesa quan tot és modificable? Què queda de nosaltres quan ja no queda cap criteri “natural” que ens definisca?

La millor ciència-ficció no és la que imagina futurs inversemblants, sinó la que els fa tan possibles que resulten inquietants. Aquesta antologia de set relats és un artefacte literari que explora els marges del cos, del pensament i del món. Farris ens arrossega a escenaris distòpics, post-apocalíptics o simplement alternatius, on el que està en joc és la supervivència, i la definició mateixa del que vol dir ser humà. Els protagonistes dels seus contes són figures desplaçades, mutables, sovint inclassificables. Cossos alterats, memòries editades: la seua obra és un trencaclosques de sensibilitats híbrides i tecnologies grotesques, que posa en crisi qualsevol noció estable d’identitat.

En aquest sentit, La consistència de les idees és mooolt política: perquè qüestiona el cànon estètic i social, perquè denuncia el colonialisme intern de la modernitat sobre els cossos i els paisatges, i perquè presenta personatges que resisteixen des de la perifèria, tant geogràfica com simbòlica. Hi ha ací una memòria sarda que no es folkloritza, s’incorpora subtilment en l’aridesa dels escenaris, en la textura de la llengua, en l’ús de la matèria orgànica com a suport narratiu. El seu estil és sobri però dens: les trames es despleguen sovint de manera fragmentària, amb salts temporals o canvis de focalització que exigeixen una lectura atenta. En tots els relats, s’hi respira una intel·ligència literària que no renuncia mai al plaer de la provocació.

Veure article original