Una ciutat utòpica al mig del desert. Una comunitat que s’ha construït sola, contra el món vell. Però també una ombra, un passat que torna. I una pregunta difícil: Què faries si descobrires que vas ser la pitjor versió de tu mateixa en una altra vida?
Aquest no és un futur fosc, sinó un intent. Un intent de viure millor, de sostenir-nos col·lectivament quan el món ha cremat. En un escenari devastat per la crisi climàtica, un grup de persones ha bastit una comunitat radical i sostenible: Otra Vida, una ciutat als marges, al llac artificial d’una Death Valley reinventada. Allà, la Galàcia és la moderadora. Escolta, media, sosté. Però un dia, la ciència fa allò que la ciència sempre acaba fent: obre portes. I en una d’elles la protagonista descobreix qui va ser en la seua vida passada.
A partir d’ací, la novel·la es converteix en un exercici ètic molt interessant. Pot una sola vida redimir una altra? Quin pes té el passat quan el que importa és sostindre el present? Galàcia s’enfonsa en si mateixa mentre el seu entorn comença a esquerdar-se. La comunitat no és perfecta, ni uniforme, ni idíl·lica. Hi ha jerarquies no dites, tensions generacionals, escletxes per les quals entra la desconfiança. Però hi ha també un esforç sincer per imaginar una altra manera d’estar junts.
Una altra vida és una proposta solarpunk que ens mostra que no hi ha solucions perfectes, però sí maneres millors d’intentar-ho. I que imaginar és ja una forma de resistència. Un llibre per a qui vol creure que encara podem fer alguna cosa. Que encara podem salvar-nos. Potser no totes les versions de nosaltres, però sí aquesta que ara respira.
— Páginas adulteradas
